Després de la frase “expert en el sector turístic” ve el nom de Carlos Garrido de la Cierva. Quaranta anys dedicant-se al món del turisme li han servit per estar darrere del taulell d'una agència de viatges, crear la seva, presidir la Confederació Espanyola d'Agències de Viatges i, des de fa quatre mesos, ser la cara, i el president, de la Mesa del Turisme d'Espanya. No són, ni de lluny, els únics “pals” que Garrido de la Cierva ha tocat, així que, donada la llarga trajectòria que arrossega a les seves esquenes, es pot assegurar que resulta més complex formular una pregunta que mai no li hagin fet que ell no tingui resposta.
Pregunta (P): Després de quatre dècades de dedicació plena, a quants congressos ha assistit i quants obstacles ha superat?
Resposta (R): Impossible precisar a quants congressos, jornades i trobades professionals hauré assistit al llarg de tots aquests anys de dedicació plena al turisme. Més enllà de l'agenda, em quedo amb els aprenentatges, amb les persones conegudes i amb les batalles compartides. Junts hem capejat crisis econòmiques, revolucions tecnològiques, reestructuracions del mercat, moments de gran incertesa i una pandèmia global. Amb el temps, un comprèn que la incertesa del que pot sobrevenir forma part de la dinàmica de la vida i que la millor manera d'afrontar-la és l'adaptació, el diàleg i el treball en equip amb els qui t'envolten. Sempre he entès el turisme com una activitat essencial per a Espanya, i el meu compromís amb aquest sector que tant m'ha donat segueix intacte.
(P): En menys d'un mes se celebrarà el primer Congrés d'Agències de Viatge que fins “abans d'ahir” presidia. Quin és el propòsit i quines les principals preocupacions del sector?
(R): A parer meu, el subsector de les agències de viatges ha d'atendre diverses qüestions essencials: la pressió regulatòria, l'impuls de la digitalització sense renunciar al valor humà de l'assessorament, la qualificació del talent i la millora de la competitivitat. Les agències necessiten seguretat jurídica, una aplicació equilibrada de la normativa europea i el reconeixement del seu paper com a intermediaris responsables. Així mateix, cal garantir la protecció del consumidor sense que cada obligació es tradueixi en una càrrega administrativa desproporcionada. El repte consisteix a preservar la confiança del viatger, diferenciar-se pel coneixement i la proximitat, i assegurar que la distribució professional continuï sent una baula imprescindible de la cadena de valor turística.
(P): Què és i quines són les comeses de la Mesa del Turisme? Molt diferents de les de la Confederació?
(R): La Mesa del Turisme d'Espanya és una associació amb una llarga trajectòria, que aquest 2026 compleix 40 anys, i que està integrada per empresaris i professionals de reconegut prestigi. La seva raó de ser és la defensa dels interessos generals del turisme espanyol i la divulgació de la funció social del turisme, com un dels pilars de la nostra economia i, sens dubte, base d'estabilitat social.
No som una patronal com la Confederació Espanyola d'Agències de Viatges, que vaig presidir fins fa pocs mesos. La nostra missió abasta el conjunt del sector turístic i es desenvolupa en una òrbita diferent: generar influència al seu favor davant les Administracions, el Govern i la societat, a tots els nivells, incloent-hi la Unió Europea, que és el nivell superior d'organització del qual emanen les directrius que estableixen el nostre marc d'activitat.
(P): Té definit l'objectiu de la Mesa de Turisme durant el seu mandat?
(R): El principal objectiu del nou equip directiu de la Mesa és reforçar el pes institucional del sector turístic per influir de forma tangible davant Administracions, Unió Europea i opinió pública, defensant el turisme com a pilar de l'economia, l'ocupació, la cohesió territorial i la projecció internacional d'Espanya. Des del compromís, la responsabilitat i la transparència, advoquem per una orientació a resultats, amb projectes concrets com la creació d'un Observatori del Turisme.
(P): Les guerres són imprevisibles i tenen conseqüències palpables en el sector que presideix. Com es fa front a aquesta situació? Es pot capgirar la situació i aconseguir que el turisme a Espanya se'n beneficiï?
(R): El turisme és una indústria de pau i intercanvi cultural, per la qual cosa la guerra serà sempre el seu pitjor enemic. A part de destrucció i dolor, comporta inseguretat i por, paralitzant el turisme no ja a les zones sobre les quals impacta directament, sinó en moltes ocasions en regions d'influència que també es veuen perjudicades. Quan sorgeixen conflictes en determinades regions del món és freqüent escoltar el raonament que Espanya emergeix com a «destí refugi» perquè som percebuts com un destí segur, accessible i de qualitat. Però el sector turístic espanyol sap molt bé que el creixement no es construeix sobre la desgràcia dels altres. Aquests fluxos de turisme «puntualment prestats» no constitueixen la base del creixement real i sostingut que ha permès a Espanya projectar-se com a potència turística.
(P): Superat l'estiu, i abans de Nadal, l'objectiu més immediat és el pont de desembre. Es pot interpretar a hores d'ara la tendència o és excessivament aviat?
(R): A priori, les previsions són favorables, encara que encara és aviat per a manejar xifres concretes. Anticipem, no obstant això, una positiva evolució de la demanda nacional durant el pont de desembre, impulsada per una reserva anticipada que busca assegurar-se millors tarifes. Es tracta d'una escapada amb un marcat component urbà i cultural, especialment important per a destins com Madrid o Sevilla, on els viatgers arriben atrets per la il·luminació nadalenca i amb el desig d'avançar les seves compres nadalenques.
(P): Vostè està qualificat per a avaluar les diferències entre l'actual situació de les agències i la que presentaven a finals del segle passat, digui'm quines són?
(R): En el passat el gran repte era dominar el coneixement del destí, negociar amb els proveïdors i oferir al client un servei de qualitat que no podia obtenir per altres vies. En l'actualitat les agències continuen necessitant aquest coneixement, però s'hi afegeixen altres factors clau com són la transformació digital —incloent-hi la IA—, la ciberseguretat, la personalització i la capacitat de respondre en temps real davant de qualsevol incidència. El repte és assessorar un client que és un viatger experimentat i a qui no se li «venen» merament viatges, sinó que se l'acompanya amb professionalitat en totes les etapes del viatge. El futur exigeix a les agències ser capaces de combinar tecnologia, talent i proximitat, a més de competitivitat.
(P): Està entre aquestes diferències la necessitat, l'interès, per associar-se? Quin tant per cent de les agències existents estan associades? Quines raons esgrimeixen per no estar-ho les que falten?
(R): El moviment associatiu és avui més necessari que mai: cap agència, per sòlida que sigui, pot afrontar per si sola els grans desafiaments del sector. Les associacions sumen veu, experiència i capacitat d'influència davant les Administracions, els proveïdors i l'opinió pública. No només defensen els interessos comuns, sinó que també ofereixen als seus associats serveis de gran valor, entre ells la formació. Estic convençut que l'associacionisme és l'estratègia clau per obtenir resultats efectius en articular una veu comuna amb veritable impacte i serà d'especial rellevància a l'hora de prestigiar les professions turístiques.
(P): Reivindiqui's, què reclama i a qui o a qui la Mesa del Turisme?
(R): Exigim que es reconegui al turisme el valor real que posseeix i se'l tracti com el sector estratègic que és, d'acord amb el seu pes en la riquesa i l'ocupació del nostre país. Considerant el seu impacte directe i indirecte, el turisme genera més del 20% del PIB espanyol. Per això, reclamem un gran Pacte d'Estat pel Turisme que superi el curtterminisme i les diferències polítiques, situant la nostra indústria en el centre de les grans decisions del país.