Barreta es el seu nom, per Deserta la coneixen. L'illa de tot just 9 km de longitud i 600 metres d'ample va néixer unida, com siamesa, a una altra illa una mica més gran de la qual l'obertura del canal de la Barra Nova la va separar. Petita, sí, però gran al mateix temps per ser la morada en la qual fa anys només hi viu una sola persona. Des de fa 30 anys, Fernando Alves és inquilí, guardià, custodi i naturalista.
A diferència de Culatra, aquesta siamesa de la qual va ser separada, Barreta mai va ser, en realitat, un lloc amb assentaments estables sinó lloc de pas per a pescadors acostumats a gaudir, fins fa unes dècades, d'aigües transparents en les quals nedava la major colònia de cavallets de mar. Avui amb prou feines queden dues espècies però, per fortuna, Ria Formosa, de la qual ambdues illes són barrera protectora davant els forts embats de les marees de l'oceà Atlàntic, segueix conservant aquestes aigües transparents, molta vida aquàtica i aus que l'aprofiten.
Arena blanca, dunes a les quals es fixa el borró, algun que altre card, narcisos, semprevives i clavellines afegeixen colors complementaris al sorprenent blau de les aigües que besen el Cap de Santa Maria, el punt més meridional de Portugal continental.
No hi ha gaire a fer en aquesta illa a la qual s'hi arriba en vaixell des d'Olhão o Faro. Potser, per ser més precís, caldria dir que tot el que cal fer és gaudir d'un paisatge intacte, encara sense destruir per l'ésser humà; passejar per aquesta arena que s'escorre entre els dits; endinsar-se, sempre amb prudència, en unes aigües no excessivament fredes i prendre el sol estirat a la tovallola o a l'ombra d'una ombrel·la. Pots, depenent de l'època, arribar a sentir-te Robinson en una illa en la qual encara no hi viu Divendres.
Encara que s'ha donat el nom de Cape Street Mary a “la construcció” de nàufrags feta a base de trossos de fustes arrossegades per les marees i pintades pels visitants, l'únic edifici permanent de l'illa, allunyat d'aquest punt, és el restaurant Estaminé al qual diàriament arriben les millors captures dels pescadors.
Alves, de nom Fernando, i anomenat “A Raposa de Deserta” viu a Barreta des del 1981. No sembla avorrir-se ni trobar a faltar la companyia i, si la troba, conversa i fins i tot convida a menjar o cuinar.