La Comissió Europea ha defensat aquest dimarts que els migrants que romanguin irregularment a Ceuta siguin retornats al Marroc i ha inclòs expressament els menors estrangers no acompanyats. El pronunciament endureix la posició de Brussel·les davant la crisi migratòria, tot i que les garanties reconegudes per la legislació espanyola, europea i internacional descarten qualsevol devolució automàtica.
"Continuem insistint que l'expectativa és que tots els que romanguin il·legalment a Ceuta siguin retornats", ha afirmat el portaveu comunitari d'Afers Interns, Markus Lammert, durant una roda de premsa.
Preguntat de forma expressa pels menors, Lammert ha sostingut que també hi estan inclosos perquè el dret europeu contempla el seu retorn. Brussel·les espera que Espanya i el Marroc col·laborin perquè les devolucions es produeixin "de manera efectiva" i ha celebrat la disposició de Rabat a facilitar el retorn dels nens i adolescents arribats sense referents familiars.
La ciutat autònoma atén ja 2.168 menors localitzats per la Policia des de l'entrada massiva iniciada el 30 de juliol, segons l'últim balanç conegut. El Govern manté en 72.000 el nombre total de persones que van creuar durant aquelles jornades i ha anunciat 1.500 places temporals addicionals per alleujar la pressió sobre els recursos d'acollida.
El missatge polític llançat des de Brussel·les requereix, però, diverses precisions jurídiques. La possibilitat de repatriar un menor existeix, però queda condicionada a una avaluació individual, al seu dret a ser escoltat i a la comprovació que podrà ser lliurat a la seva família, a un tutor o a un servei de protecció adequat al Marroc.
Les ONG responen: "No hi ha menors il·legals"
Les organitzacions especialitzades han reaccionat amb duresa. El director general de la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat, Mauricio Valiente, ha qualificat les paraules de Lammert com "un lamentable error" i ha demanat la seva rectificació immediata en declaracions a Europa Press.
CEAR recorda que els menors arribats sense acompanyament queden sota la tutela dels serveis de protecció i compten amb un règim jurídic reforçat. "No hi ha menors il·legals", ha recalcat Valiente, qui adverteix que presentar-los com a persones sotmeses al règim ordinari d'estrangeria alimenta discursos xenòfobs i desdibuixa els seus drets.
Accem ha introduït una altra correcció rellevant. El nou Reglament europeu de retorn citat per la Comissió va ser acordat provisionalment al juny pel Consell i el Parlament Europeu, però encara ha de ser aprovat formalment i publicat al Diari Oficial de la Unió Europea. Per tant, encara no està en vigor.
La normativa europea vigent ja contempla el possible retorn de menors no acompanyats, tot i que obliga a prestar-los assistència abans d'adoptar una decisió i a comprovar que seran rebuts per la seva família, un tutor designat o unes instal·lacions adequades. El text pactat per substituir-la manté aquestes garanties i situa l'interès superior del menor com a consideració primordial.
ACNUR ha insistit que "no pot presumir-se que el retorn a un determinat país sigui automàticament la solució adequada". La seva portaveu, Paula Barrachina, reclama estudiar la situació familiar, els vincles, les condicions d'acollida i els possibles riscos per a la seguretat de cada infant. També ha de garantir-se l'accés a l'asil quan hi hagi necessitats de protecció internacional.
Cada menor necessita el seu propi expedient
La Llei d'Estrangeria espanyola permet la repatriació de menors quan respongui al seu interès superior. La decisió ha de buscar la reunificació amb la seva família o la seva entrega als serveis de protecció del país d'origen, sempre que hi hagi condicions adequades. El procediment exigeix escoltar el menor, recaptar informes i valorar les seves circumstàncies particulars.
Aquest marc deixa fora les devolucions col·lectives i connecta amb la sentència del Tribunal Suprem que va rebutjar aplicar les anomenades devolucions en calent als qui intenten arribar a Ceuta o Melilla nedant sense franquejar un element físic de contenció fronterera.
La sentència es refereix al rebuig immediat a la frontera marítima i té un àmbit diferent al de la repatriació de menors ja identificats i posats sota protecció. En ambdós supòsits, les autoritats han de respectar la legislació nacional, les normes comunitàries i la prohibició d'enviar una persona a un lloc on pugui patir persecució, tortures o tractes inhumans.
Brussel·les també ha aclarit que Espanya encara no ha sol·licitat formalment el finançament extraordinari del Fons d'Asil, Migració i Integració anunciada per la ministra Elma Saiz. Per ara existeixen contactes informals i la Comissió es compromet a avaluar la petició amb rapidesa quan arribi. També manté el seu oferiment per desplegar recursos de Frontex, Europol i l'Agència d'Asil de la Unió Europea si el Govern espanyol els reclama.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
