El president de Ceuta, Juan Jesús Vivas, ha ratificat que va sol·licitar ajuda al Govern central dies abans de l'entrada massiva a la ciutat autònoma de migrants procedents del Marroc, a finals de juliol, tot i que ha sostingut que l'Executiu no va adoptar les “mesures preventives” que, al seu parer, eren necessàries per a contenir el que ha qualificat com una “invasió”.
Vivas ha fet aquestes declaracions a preguntes dels periodistes a les portes de l'Audiència Nacional, després de comparèixer com a testimoni davant la jutgessa María Tardón, que investiga l'entrada massiva a Ceuta de persones procedents del Marroc ocorreguda a finals del passat mes de juliol.
El president ceutí no ha volgut detallar el que ha traslladat a la magistrada, tot i que sí que ha explicat que ha respost a totes les preguntes i ha demanat confiança en el treball de la justícia.
“El que sabés el Govern de la nació no és el mateix que sabia la ciutat. El Govern de la ciutat sí que sabia que hi havia un increment notabilíssim del nombre d'arribades a Ceuta (en els dies previs). Per tant, això era una crida d'alerta que convidava a prendre mesures preventives. En base a la informació que teníem, ho vam sol·licitar. Aquestes mesures preventives no es van prendre i nosaltres no sabíem que es produiria la invasió”, ha remarcat.
Primera declaració des que es van obrir les diligències
La compareixença de Juan Jesús Vivas és la primera declaració des que María Tardón va obrir diligències prèvies a principis del passat mes d'agost, i s'ha produït just dos mesos després del dia dels fets.
La cita arriba, a més, dos dies després de la dimissió del delegat del Govern a la ciutat autònoma, Miguel Ángel Pérez Triano, qui en una roda de premsa va afirmar que va avisar el Govern central “setmanes abans” de la mobilització que s'estava produint a l'altra banda de la frontera.
Les tesis de la jutgessa i l'informe policial
En assumir la causa, la jutgessa María Tardón va apuntar a una situació de “permissivitat” i a “una clara i indubtable gestió afavoridora del procés des del territori del Regne del Marroc”, una circumstància que, segons va assenyalar, s'evidencia a través del comportament de les Forces de Seguretat del Marroc.
La magistrada va admetre la personació de Ceuta com a acusació particular en el procés, en considerar que la ciutat autònoma va ser “víctima directa i immediata” dels “greus fets” ocorreguts a la frontera del Tarajal, que van provocar la mort d'almenys 83 persones en el seu intent d'arribar a territori espanyol.
En un informe encarregat per María Tardón, el Centre Nacional d'Immigració i Fronteres (CENIF) de la Policia Nacional va atribuir a les forces i cossos de seguretat marroquins el “guiat actiu de la massa cap als llocs de pas” durant l'entrada massiva de persones, i va apuntar que va existir “planificació”, tant “prèvia” com “tàctica”.
El CENIF també va advertir que el que va succeir no va ser “incidental”, “ocasional” ni “espontani”, i va assenyalar l'existència d'“una autoria intel·lectual anterior i una altra material” relacionada amb “funcions de seguiment i control”.
En aquest sentit, la Policia va subratllar que hi va haver uniformats marroquins que haurien donat “indicacions a les persones que van creuar irregularment la frontera per a superar obstacles” i haurien “organitzat l'accés a la zona de vehicles de gran tonatge amb gran quantitat d'immigrants”.
L'informe també va destacar la presència d'“agents dinamitzadors” no uniformats, de “complexió forta o atlètica” i amb un comportament que, segons el document, “no encaixa amb la dinàmica de comportament de la massa que realitza l'entrada i sortida de territori espanyol”.
