El Govern afronta aquest dijous la darrera jornada de negociació abans que el Congrés decideixi el futur dels seus dos decrets d'habitatge. Junts, el Partit Nacionalista Basc (PNV) i Podemos encara han d'aclarir els seus vots, amb el Partit Popular i la ultradreta Vox instal·lats en el rebuig. A la pressió parlamentària se suma una mobilització que ha encadenat la seva cinquena nit a la Puerta del Sol i que exigeix convertir les mesures aprovades en drets que perdurin.
Pedro Sánchez es va declarar dimecres "raonablement optimista" i va reclamar responsabilitat als grups durant la seva compareixença amb el president francès, Emmanuel Macron. "Aquesta és una qüestió d'humanitat", va sostenir en referir-se als qui afronten un desnonament o troben impossible comprar o llogar una casa. L'Executiu arriba a la votació amb més expectatives per al primer decret que per al segon, on es concentra la reforma més disputada del lloguer.
La Confederació de Sindicats de Llogateres va afegir una petició decisiva al debat en reclamar l'aprovació dels dos textos, malgrat considerar insuficients les seves mesures i qüestionar que s'hagin separat. Aquest suport augmenta la pressió sobre els partits que mantenen oberta la seva decisió, especialment sobre Podemos, que ha vinculat el seu vot al criteri del moviment per l'habitatge.
La renovació automàtica de lloguers es juga el seu futur
La publicació prevista per a aquest dijous al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) del segon decret centrarà bona part de la jornada. El Govern va justificar el retard respecte al primer per l'ordre jurídic de les dues normes, que modifiquen disposicions relacionades. Tots dos textos van ser aprovats dimarts pel Consell de Ministres i se sotmetran per separat a convalidació aquest divendres, 2 d'octubre.
El segon planteja canviar l'article 10 de la Llei d'Arrendaments Urbans per permetre renovacions successives de cinc anys si el propietari és un particular i de set si és una empresa, una vegada complerta la durada mínima i sempre que cap de les parts comuniqui la seva voluntat de terminar el contracte. El preavís seria de sis mesos per al propietari i de dos per al llogater. El mecanisme permetria continuar a l'habitatge sense una data final obligatòria.
El propietari conservaria la possibilitat de no renovar, però hauria d'abonar, excepte les excepcions previstes, una indemnització d'almenys dotze mensualitats de la renda d'un habitatge de característiques similars. La compensació tampoc podria ser inferior a una mensualitat per cada any de residència. El text contempla causes per quedar-ne exempt, com necessitar la casa per a ús propi o de determinats familiars.
El primer decret, publicat dimecres i que entra en vigor aquest dijous, reuneix un paquet més ampli. Inclou protecció davant de determinats desnonaments de llars vulnerables fins al 2030, regulació del lloguer temporal i per habitacions, incentius fiscals i una pròrroga extraordinària de fins a dos anys per als contractes que compleixin els seus requisits. També limita determinades compres especulatives, encara que la restricció afecta operacions per sota del 70% del valor de taxació i no suposa un veto general als fons.
La separació permet que aquest paquet sobrevisqui encara que la renovació automàtica sigui derrotada, però deixa exposada una de les principals demandes de la protesta. Sumar defensa que tots dos decrets han de tirar endavant i va pressionar dimecres per publicar com més aviat millor el segon. Podem i els sindicats qüestionen que s'hagi apartat precisament la mesura que oferiria una continuïtat més duradora als inquilins.
Junts i Podem, davant la pressió d'aprovar-los
Junts va mantenir dimecres les seves reserves. La seva portaveu al Congrés, Miriam Nogueras, va expressar "decepció" i preocupació i va sostenir que els textos no compleixen les prioritats que havia traslladat al Govern, entre elles protegir les famílies i frenar les compres dels fons voltor. La formació va deixar oberta la seva decisió mentre revisa l'articulat, amb la renovació automàtica com un dels punts de discrepància més grans.
El PNB tampoc va revelar el seu vot i va demanar temps per estudiar les normes. Coalició Canària manté així mateix pendent la seva posició. Amb PP i Vox en contra, l'Executiu necessita reunir els seus aliats i evitar que Junts se sumi al rebuig. L'abstenció dels independentistes podria obrir una sortida per al primer decret si la resta de suports necessaris es manté.
Els quatre diputats de Podemos arribaran a la reunió d'aquest dijous al matí amb el Sindicat d'Inquilines i Inquilins de Madrid sense una decisió anunciada. Fonts de la formació van confirmar a ElConstitucional.es que escoltarien el col·lectiu abans de fixar el vot. Ione Belarra ha reclamat retirar els dos decrets i presentar-ne un que reuneixi totes les mesures, en considerar que dividir-los facilita la derrota de la renovació automàtica.
La petició sindical d'aprovar ambdós canvia les condicions d'aquesta discussió. Podemos comparteix les proteccions que contenen els textos, però rebutja la fórmula triada per portar-los al Congrés. La trobada permetrà comprovar si aquesta crítica acaba acompanyada d'un sí que preservi les mesures o si el desacord amb el Govern pesa més en la decisió.
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), EH Bildu i el Bloque Nacionalista Galego (BNG) han anticipat el seu suport, encara que reclamen major ambició. L'esquerra favorable als decrets els presenta com un punt de partida i demana que l'exigència de reformes més profundes no impedeixi aprovar les proteccions immediates.
Alberto Núñez Feijóo va confirmar el no del PP i va estendre la pressió a Junts i al PNB, als quals va advertir que donarien suport a una "trampa". Vox també rebutjarà les dues normes i va tornar a situar l'expulsió d'immigrants entre les seves propostes sobre habitatge. El ministre Félix Bolaños, per la seva banda, va demanar dimecres a Barcelona als diputats catalans escoltar el clam social i donar suport a les mesures.
Sol manté la protesta i convoca cassolades aquest dijous
Mentre els partits negocien, la Puerta del Sol encadena cinc nits d'acampada. El recompte difós pel Sindicat d'Inquilines dimecres al matí va situar en 1.248 les tendes instal·lades. La protesta que va començar dissabte després de la manifestació pel desnonament de Maricarmen Abascal, de 87 anys, continua pendent del Congrés i sense una data anunciada per aixecar-se.
Durant la nit de dimecres, la cobertura de les mobilitzacions va reflectir també el creixement de l'acampada de Barcelona, on s'havien instal·lat unes seixanta tendes i hi participaven prop de tres-centes persones. Les protestes s'han estès a altres ciutats.
El dijous coincideix a més amb el venciment del termini de 48 hores que el Govern d'Isabel Díaz Ayuso va donar a la Delegació del Govern per desallotjar la plaça. Aquest requeriment manté obert l'enfrontament entre administracions, mentre el delegat, Francisco Martín, defensa el dret de reunió. La demanda de desallotjament de la Comunitat i de l'Ajuntament no ha portat els convocants a anunciar la seva sortida.
La ministra d'Habitatge, Isabel Rodríguez, va reconèixer dimecres a la nit a 'El Intermedio' la falta de suports anteriors com a part de l'autocrítica del Govern. Va lamentar haver hagut d'esperar una tragèdia social per impulsar l'aprovació de mesures que, segons va recordar, ja havien passat pel Congrés.
La Confederació de Sindicats d'Inquilines ha convocat cacerolades per a aquest dijous a les 20.00 hores. A Madrid i Catalunya se celebraran davant dels ajuntaments; a la resta del país, la crida és a participar des dels balcons. Dissabte hi haurà noves manifestacions, després que el ple extraordinari de divendres, previst a partir de les 11.00 hores, hagi decidit per separat el futur dels dos decrets.
