Pablo Iglesias ha qüestionat aquest dimarts el trasllat de Toni Valero a la candidatura de Frente Amplio per Madrid i ho ha interpretat com un senyal de desconfiança d'Izquierda Unida en les seves possibilitats electorals a Andalusia. L'exvicepresident del Govern ha relacionat la decisió amb el fracàs dels acords amb Podemos i amb el risc que la divisió deixi sense representació a part de l'electorat d'esquerres el 29 de novembre.
"Si Izquierda Unida presenta el seu líder a Andalusia com a número 3 de la llista per Madrid al Congrés, en lloc de presentar-lo per Màlaga o Sevilla d'1, és perquè no confien a obtenir cap diputat per Andalusia", ha escrit a X. L'afirmació expressa la interpretació d'Iglesias sobre el moviment d'IU, que ha defensat la incorporació de Valero a Madrid pel seu paper com a referent electoral i la "dimensió federal" de l'organització.
La decisió completa la reordenació de la llista encapçalada per Emilio Delgado i Tesh Sidi, ambdós de Más Madrid. Valero ocuparà el tercer lloc i Verónica Martínez Barbero, de Movimiento Sumar, el quart, després que Mónica García hagi descartat concórrer al Congrés per centrar-se en la seva candidatura autonòmica de 2027. Aquest pas no suposa la seva sortida del Ministeri de Sanitat.
Valero, coordinador d'IU Andalusia des de 2019 i elegit diputat per Màlaga el 2023, va guanyar les primàries de la seva formació amb el 77,4% dels suports. IU sosté que la seva presència a Madrid reforça la seva participació en Frente Amplio i ha anunciat que altres candidats ocuparan posicions destacades en les llistes al Congrés i al Senat en diferents territoris.
🙋🏽♂️Entiendo que haya gente de los partidos del FA y Sumar que no me traguen, pero creo que en esto que explico aquí, a propósito de que el líder de IU Andalucía vaya en las listas al Congreso por Madrid y no por Andalucía, no hay ni una mentira.
— Pablo Iglesias 🔻{R} (@PabloIglesias) October 20, 2026
➡️ Si Izquierda Unida presenta a… https://t.co/CfgT6BYmsw
El pacte fallit i la unió amb el PSOE al Senat
Iglesias ha explicat que esperava un acord entre IU i Podem a Andalusia "seguint el model valencià o canari", i que aquesta fórmula s'estengués a Euskadi, Galícia, Astúries i Múrcia. "Era l'única manera de treure diputats i contenir l'avenç de la dreta", ha sostingut. Finalment, la unitat entre tots dos espais per al Congrés ha quedat limitada a les coalicions anunciades a la Comunitat Valenciana i les Canàries.
L'exsecretari general de Podem ha acusat els responsables de Frente Amplio d'haver triat una altra prioritat. "Preferien intentar matar Podem, sacrificant les opcions de frenar la dreta", ha escrit, vinculant aquesta decisió amb les candidatures compartides amb el PSOE per al Senat. També ha defensat que la incorporació de Gabriel Rufián a la campanya juntament amb Podem podia ajudar a mobilitzar suports en altres territoris.
En el seu missatge, Iglesias atribueix al pacte del Senat el propòsit de proporcionar "l'estabilitat financera que necessiten pels seus deutes", sense acompanyar aquesta acusació de documentació que acrediti tal motivació. Afegeix que un acord entre PP i Vox podria frustrar les expectatives d'aquestes candidatures. Els contactes entre les dues dretes han estat confirmats aquest dimarts per Feijóo, encara que el seu resultat segueix pendent.
La ruptura es va produir entre dues estratègies de negociació diferents. Frente Amplio reclamava una aliança global, mentre Podem defensava acords territorials i mantenia la seva aposta pròpia a Madrid i la seva cooperació amb ERC a Catalunya. Iglesias sosté que competir per separat en aquestes dues comunitats tenia "molt pocs efectes" sobre el resultat final. El seu major nombre d'escons facilita la representació de diverses llistes, encara que la separació també pot alterar els últims diputats en disputa.
Tres paperetes i sis escons en joc a Andalusia
Andalusia afronta les generals amb Frente Amplio Por Andalucía, Podem i Adelante Andalucía per separat. La primera candidatura reuneix IU, Movimiento Sumar, Iniciativa del Pueblo Andaluz i Verdes Equo. El 2023, Sumar, que llavors incloïa Podem, va obtenir sis diputats a la comunitat, dos per Sevilla i un per Màlaga, Cadis, Còrdova i Granada. Es va quedar fora a Almeria, Huelva i Jaén. D'aquelles sis actes, tres van correspondre a IU, incloses les de Valero per Màlaga i Enrique Santiago per Còrdova.
El repartiment provincial explica bona part de la preocupació. Sevilla elegeix dotze diputats i Màlaga onze, les circumscripcions andaluses amb més llocs disponibles; Cadis en repartirà vuit, un menys que el 2023, mentre Granada en manté set, Còrdova i Almeria sis i Huelva i Jaén cinc. Les opcions de cada candidatura dependran de quant suport aconsegueixi conservar o mobilitzar a cada província. La divisió pot deixar diverses llistes per sota del nivell necessari per entrar, fins i tot superant la barrera legal del 3%.
Sevilla permet il·lustrar aquest risc amb un exercici sobre els resultats del 2023. Sumar va aconseguir 148.745 vots i dos diputats. Si aquest suport s'hagués dividit a parts iguals entre tres candidatures hipotètiques, mantenint intactes els vots de les altres forces, cap de les tres hauria obtingut representació i aquests dos escons haurien passat, un al PP i un altre a Vox. És un càlcul sobre aquella elecció, amb un repartiment deliberadament uniforme, que mostra com es pot perdre representació sense que disminueixi el suport conjunt.
L'escenari actual incorpora a més la força pròpia que Adelante Andalucía va mostrar en les autonòmiques de maig, quan va obtenir vuit parlamentaris enfront dels cinc de Por Andalucía, coalició que incloïa IU, Podemos i Sumar. Aquests resultats aporten una referència sobre la seva capacitat de mobilització, però corresponen a una altra elecció i a un repartiment diferent. El Parlament andalús té 109 escons; les vuit províncies elegiran seixanta diputats al Congrés el 29N.
