El PSOE porta les pensions i els drets laborals al centre de la seva resposta a PP i la ultradreta Vox en el primer dia de la precampanya per a les eleccions generals del 29 de novembre. Els socialistes vinculen la proposta de la ultradreta de transformar el sistema de pensions amb el pla d'Alberto Núñez Feijóo per donar més poder a les mútues sobre les baixes mèdiques i adverteixen del que podria implicar un Govern d'ambdues formacions.
La secretària d'Organització del PSOE, Rebeca Torró, ha condensat aquesta denúncia en un missatge publicat en X. "Ja coneixem el pla de Vox per als jubilats: acabar amb les pensions que, amb aquest Govern, s'han revaloritzat un 45%", afirma. A continuació, enllaça aquesta proposta amb la de Feijóo sobre les mútues i conclou que "ja tenim el programa de la coalició carronyaire de PP-Vox".
En la informació difosa pel partit aquest dilluns, el PSOE desenvolupa la seva crítica. Atribueix a Vox la intenció de qüestionar el sistema públic i obrir la porta a un model amb capital privat, i al PP la d'ampliar les competències de les mútues. "Pensions, baixes laborals, negociació col·lectiva" són els àmbits que els socialistes situen sota amenaça, en acusar ambdues formacions d'impulsar un projecte que passa per derogar drets conquerits durant dècades.
Ya conocemos el plan de Vox para los jubilados: acabar con las pensiones que, con este Gobierno, se han revalorizado un 45%.
— Rebeca Torró/❤️ (@Rebeca_Torro) October 5, 2026
Unido al proyecto de Feijóo de que los derechos de los trabajadores pertenezcan a las mutuas, ya tenemos el programa de la coalición carroñera de PP-Vox. pic.twitter.com/bChRMbHHCR
La possibilitat d'un Executiu compartit també té un suport explícit dins del PP. L'expresidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, ha respost aquest dilluns "per descomptat que sí" en ser preguntada per una vicepresidència per al líder de Vox, Santiago Abascal, a qui ha descrit com "un paio estupend". El PSOE recull aquest suport i el resumeix amb l'expressió "la coalició dels voltors". La composició d'un eventual Govern dependrà, en qualsevol cas, del resultat electoral i dels acords posteriors.
Què proposen PP i Vox
L'origen de la resposta sobre les pensions és a les declaracions del portaveu econòmic de Vox, José María Figaredo, en una entrevista publicada diumenge a 'El Debate'. "El sistema de pensions és un zombi. L'han fet fallida", va sostenir abans de defensar una reforma que combini el repartiment amb la capitalització individual. En termes senzills, una part continuaria finançant-se amb les cotitzacions destinades a pagar les pensions actuals i una altra dependria de l'estalvi acumulat per a la jubilació.
L'acusació de Torró que Vox pretén acabar amb les pensions expressa la valoració política del PSOE. Figaredo proposa un sistema mixt, però no concreta quant de pes tindria cada part ni com finançaria la transició. Tampoc detalla qui gestionaria els comptes individuals. Aquesta falta de definició deixa sense resposta qüestions que afecten directament els futurs jubilats, especialment els qui tenen salaris baixos o carreres laborals interrompudes i menys capacitat d'estalvi.
El dirigent de Vox va afegir que en gairebé tres dècades no s'havia aplicat cap mesura correctora. Les reformes de 2021 i 2023 desmenteixen aquesta afirmació. La primera va recuperar la revalorització vinculada a la inflació; la segona va incorporar noves vies de finançament i mesures per millorar la protecció de les pensions més baixes i reduir desigualtats. El sistema afronta desafiaments per l'envelliment de la població, però aquests desafiaments requereixen una anàlisi diferent de declarar-lo en fallida.
Per la seva banda, Feijóo planteja aquest dilluns bonificacions per a les empreses amb menys baixes laborals, sense precisar la seva quantia ni les obligacions que reduiria. La proposta se suma a la que va anunciar el 29 de setembre per permetre que les mútues emetin altes en determinades patologies. En les baixes per malaltia comuna, aquestes entitats poden formular propostes d'alta, però la decisió correspon als facultatius públics competents.
Comissions Obreres (CCOO) i la Unió General de Treballadores i Treballadors (UGT) van rebutjar la setmana passada aquesta ampliació de competències. Ambdós sindicats adverteixen del conflicte d'interessos d'unes entitats governades per empreses associades que gestionarien la prestació i podrien decidir quan acaba. La seva posició permet entendre l'abast de la disputa sobre les mútues, més enllà de l'intercanvi d'acusacions entre partits.
Enfront d'aquestes propostes, el PSOE reivindica una revalorització de les pensions del 45% durant els governs de Pedro Sánchez i promet mantenir la pujada de les prestacions públiques, reforçar els serveis públics i defensar la negociació col·lectiva. Els increments varien segons el tipus de pensió; el 2026, la pujada general és del 2,7%, mentre algunes mínimes i les no contributives arriben a l'11,4%.
Els socialistes tanquen la seva resposta amb el compromís d'ampliar la protecció social. "Els drets que tant ha costat conquerir no es retallen: es protegeixen i s'amplien", afirma el partit en el missatge difós aquest dilluns.
