Puigdemont afirma que Junts va aprofitar l'ambició de Sánchez per arrencar acords clau: "Hem aprofitat l'ambició de Sánchez per derrotar Espanya"

El líder de Junts sosté que el PSOE va acceptar l'amnistia, la mediació a Suïssa i part de les exigències sobre immigració i finançament

19 de novembre de 2026 a les 09:29h
| Actualitzat: 19 de novembre de 2026 a les 09:49h
EuropaPress 7240706 presidente junts per catalunya carles puigdemont ofrece declaraciones
EuropaPress 7240706 presidente junts per catalunya carles puigdemont ofrece declaraciones

L'expresident de la Generalitat i líder de Junts, Carles Puigdemont, ha defensat que la seva formació va saber aprofitar la disposició del president del Govern, Pedro Sánchez, per tancar acords en aquesta legislatura, i ha resumit així la seva valoració del pacte amb els socialistes: “Ens hem aprofitat de l'ambició de Sánchez per derrotar Espanya”.

En una entrevista concedida a El Mundo i recollida per Europa Press, Puigdemont ha explicat que va ser el PSOE qui va trucar a la porta de Junts per negociar el suport a la investidura de Pedro Sánchez, i que llavors va voler comprovar fins on arribaven, a parer seu, “la seva ambició pel poder i el seu cinisme”, després que, segons ha assenyalat, es diguessin “de tot” en la legislatura anterior.

Les condicions que Junts va posar sobre la taula

Segons el relat del líder independentista, Junts va deixar clar als socialistes que no hi confiava, tot i que estava disposat a intentar treure rèdit del seu impuls polític per obtenir compromisos que, sosté, el mateix PSOE havia descartat per endavant. En aquest paquet va situar qüestions com les competències, el finançament, els decrets i les inversions, tot i que va remarcar que el punt central va ser el conflicte entre Catalunya i la resta d'Espanya.

Puigdemont ha afirmat que, quan es van abordar les bases d'aquest conflicte, van reclamar un diàleg que tingués lloc en un espai neutral, “a Suïssa”, i que es pogués donar fe dels avenços o obstacles del procés. “Ells anaven al supermercat. Anaven a dir: 'A veure què voleu de la llista de la compra' i es van trobar que nosaltres no volíem això”, ha assenyalat per descriure el xoc entre ambdues parts.

L'expresident català ha assegurat a més que el PSOE va demanar un acord de legislatura i que Junts va respondre negativament, convençut que els socialistes no acceptarien demandes com la mediació internacional o l'amnistia, si bé sosté que finalment ambdues van quedar recollides en l'acord de Brussel·les.

Amnistia, lawfare i relació amb l'Estat

Sobre la negociació al voltant de la Llei d'Amnistia, Puigdemont ha defensat el redactat dels punts més controvertits i ha explicat que, segons la seva versió, la conversa política es va desenvolupar amb una percepció de desconfiança cap al PSOE. En aquest marc, ha descrit l'existència d'un “lawfare”, al qual ha definit com “una persecució política organitzada per criminalitzar i desactivar l'independentisme”.

També ha reiterat que un emissari del PSOE li va oferir una sèrie d'indults que va rebutjar, i ha assegurat que estava disposat a quedar-se “tota la vida” a Bèlgica si fos necessari. En aquesta mateixa línia, ha dit que el seu partit els va avisar que la Llei d'Amnistia s'havia de complir i que qualsevol obstacle de l'Estat a la seva aplicació ho entendrien com un “incompliment”.

Preguntat per si dona per fet que el Govern ha controlat en tot aquest procés el Tribunal Constitucional (TC), Puigdemont ha apuntat que la seva experiència amb l'Estatut el fa ser prudent amb aquest òrgan i amb els magistrats progressistes, perquè la seva majoria va ser la que va acabar “dinamitant” el text. En aquest sentit, ha afegit que, fins a la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), fins i tot una mica més tard, estava convençut que no els donarien la raó en el seu cas.

Immigració, finançament i absència de contacte amb Sánchez

En el bloc dedicat a la negociació sobre immigració, el líder de Junts ha assenyalat que els contactes amb els socialistes van portar la discussió fins al límit. Segons ha relatat, la cessió es va produir “a última hora”, quan la ruptura amb el PSOE estava assegurada a la taula, i es va concretar en punts com la presència de Mossos d'Esquadra en els controls fronterers, que el NIE el fes l'administració catalana i “algun altre punt més” en aquesta línia.

En matèria de finançament, Puigdemont ha explicat que van arribar al límit perquè a Junts van rebutjar parlar de cap altre model que no passés pel concert econòmic. “Encara que ens van oferir de tot, fins i tot xantatge narratiu: 'Com renunciareu a tants diners?”, ha dit, i ha indicat que el problema ja no era de propostes, sinó de compliment.

L'expresident de la Generalitat ha precisat a més que mai va parlar directament amb Pedro Sánchez, ni per telèfon ni en persona, des que viu a Bèlgica, i que no ha revelat qui va ser l'interlocutor socialista en les negociacions.

Zapatero, Bolaños i el paper dels interlocutors

En el tram final de l'entrevista, Carles Puigdemont ha situat la figura de l'expresident del Govern José Luis Rodríguez Zapatero en el centre de la negociació dels acords de Brussel·les, després de rebutjar que aquest paper l'exercís el ministre Félix Bolaños perquè no se'n fiaven.

En la seva opinió, Zapatero té “una visió de l'Espanya plural del més avançat que ha pogut formular cap primer ministre espanyol”, també en la seva aproximació cultural al conflicte entre Catalunya i la resta d'Espanya. Puigdemont ha afegit que la posició de Zapatero li semblava més laxa que la del Govern, malgrat que, quan parlava, creu que ho feia “en nom del PSOE”.

Sobre si va advertir en José Luis Rodríguez Zapatero una ambició insospitada, ha manifestat que no va arribar a aquesta conclusió, perquè, entre altres coses, “ell ja tenia l'ambició sublimada, ho havia fet tot”.

Contacte

T'escoltem. Contacta amb nosaltres.

El més llegit