Hipòtesi principal de la fractura del carril
El primer informe preliminar de la Comissió d'Investigació d'Accidents Ferroviaris (CIAF) sobre el greu accident de tren a Adamuz (Còrdova) apunta que el carril es va fracturar abans que passés el tren Iryo implicat, i que aquesta ruptura podria haver desencadenat el descarrilament del comboi d'alta velocitat, segons fonts especialitzades en la investigació.
Els tècnics han trobat escletxes a les rodes dretes de diversos cotxes del tren, especialment als cotxes dos, tres, quatre i cinc, consistents amb l'impacte contra un carril ja trencat. Aquest patró de marques suggereix que la continuïtat de la via estava interrompuda abans de l'accident, cosa que hauria generat un esglaó a la superfície del rail que va impactar a gran velocitat.
Anàlisi tècnica i treball de camp
Els equips investiguen una fractura localitzada en la soldadura entre dos trams del carril, un punt crític on es van recollir mostres de metall per a la seva anàlisi posterior en laboratori. Aquestes mostres, juntament amb segments de via sense danys i les dades de registradors dels dos trens implicats (Iryo i l'Alvia de Renfe), s'enviaran a instal·lacions especialitzades a Madrid per a estudis més detallats de causa i origen.
Els investigadors han observat que entalladures similars també es troben a les rodes d'altres trens que van passar per la mateixa zona hores abans del sinistre, cosa que reforça la idea que la fractura no va ser conseqüència directa del xoc, sinó que va poder estar present amb anterioritat. En concret, tres trens que van circular per la mateixa via abans del sinistre presentaven marques similars en algunes rodes del costat dret, segons inspeccions posteriors:
-
Tren 130 de Renfe a les 19:09.
-
Iryo 109‑003 a les 19:01.
-
Iryo 109‑011 a les 17:21.
Això reforça la hipòtesi que la fractura del carril es va produir abans del pas del tren accidentat, la qual cosa obre noves línies d'investigació sobre el manteniment i la inspecció de la via.
Per què és rellevant
La hipòtesi d'una rotura prèvia del carril explicaria per què el cotxe sis de l'Iryo va ser el primer a descarrilar, ja que en trencar-se la continuïtat del carril a alta velocitat —propera als 200 km/h— la roda no va trobar superfície estable i va forçar un bolcat de la via, provocant la sortida de la línia del tren i la seva posterior col·lisió amb l'altre comboi.
Tot i que aquestes conclusions preliminars ofereixen una via de treball concreta, els investigadors adverteixen que encara no es pot atribuir de forma definitiva la causa de l'accident a aquesta fractura sense les anàlisis metal·logràfiques i d'estructura que es realitzaran en laboratori les properes setmanes. També s'examinaran les caixes negres dels trens per reconstruir amb precisió els instants previs al sinistre.
Per ara, no es descarta cap causa, i la investigació segueix oberta, incloent l'examen de les caixes negres i altres dades pericials per determinar com i per què es va produir la ruptura del carril
