L'agent de la Guàrdia Civil Arturo Carmona, primer a arribar al comboi Alvia implicat en l'accident ferroviari d'Adamuz, ha relatat que gairebé una hora després del xoc no hi havia personal sanitari ni equips d'emergències al costat d'aquell tren, i que les persones afectades estaven pràcticament solas intentant organitzar-se després de la tragèdia.
Carmona i el seu company inicialment van ser enviats al punt del sinistre després de rebre notícies d'un descarrilament del tren Iryo. En arribar van comprovar que moltes persones caminaven ferides i que veïns i bombers ja estaven col·laborant, però la magnitud de l'impacte encara no era clara per a ells.
Mentre atenien els ferits de l'Iryo, passatgers ferits que caminaven entre la foscor els van informar que existia un altre tren accidentat, l'Alvia, que fins aquell moment no figurava en els avisos oficials. Carmona es va dirigir aleshores a peu cap a aquell comboi, a uns 800 metres, on es va trobar amb el que va descriure com “l'infern”: cossos escampats, persones atrapades després d'haver sortit per les finestres i sense presència de serveis mèdics en els primers instants.
L'agent recorda escenes impactants, com una nena petita que deia que els seus pares eren morts, i destaca la confusió inicial entre els equips d'emergència sobre l'existència de dos trens sinistrats. De vegades fins i tot els serveis centrals —com la pròpia estació d'Atocha— desconeixien en temps real la situació completa a la via. L'agent Arturo Carmona va haver d'informar directament Adif de la magnitud de l'accident, ja que, segons les seves paraules, “no ho sabien”. Mentre socorria com podia els passatgers de l'Alvia, va rebre un telèfon des de la central d'Atocha: “Em truquen de la central i em pregunten: ‘Ei, què està passant allà? Ens ho pots descriure, si us plau?’. Ells no sabien com estava allò en aquell moment”, relata. Carmona no va dubtar a explicar la gravetat de la situació: un accident amb múltiples morts i ferits, i va insistir que es cobrís l'electricitat a la zona per evitar una tragèdia encara més gran.
En girar-se per observar el comboi, Carmona descriu el que va veure com “terrible”: cossos estesos a banda i banda de la via i vagons bolcats al talús. “Les mans no traspassen el metall”, diu, expressant la impotència que va sentir en constatar la magnitud de la catàstrofe i la dificultat per accedir a les víctimes. L’escena mostra la descoordinació inicial i el caos que va regnar en la primera hora després del xoc entre els trens.
Aquest testimoni coincideix amb altres anàlisis que assenyalen que l'arribada dels primers sanitaris i agents al comboi Alvia es va retardar, en part per la manca d'informació precisa sobre la implicació de tots dos trens en l'accident, cosa que va deixar algunes víctimes sense auxili especialitzat durant els primers compassos després del sinistre
