El Tribunal Suprem ha concedit un termini de cinc dies a les parts perquè presentin al·legacions sobre la sentència dictada pel Tribunal Constitucional, una resolució que dona via lliure a aplicar l'amnistia tant a l'expresident català Carles Puigdemont com a altres líders del procés, entre ells Oriol Junqueras.
La sentència del Tribunal Constitucional va ser aprovada per una majoria de set magistrats enfront de cinc, que van presentar vots particulars discrepants. El tribunal considera que la malversació comesa en el marc del procés pot quedar emparada per la Llei d'Amnistia i ordena al Suprem revisar la seva decisió sobre Dolors Bassa. Aquesta resolució marca ara el criteri que haurà de tenir en compte l'alt tribunal en estudiar la situació de la resta de dirigents del procés afectats per la mateixa qüestió.
Una vegada notificada la decisió de la cort de garanties, tant el jutge Pablo Llarena com la Sala Penal del Tribunal Suprem han fet aquest pas i han demanat a la Fiscalia i a les defenses que “formulin les al·legacions que al seu dret convinguin”, en un moviment que segueix una fórmula similar a la utilitzada pel Tribunal de Comptes i l'Audiència Nacional després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que va avalar la llei d'amnistia.
L'ordre del Constitucional sobre la malversació de Dolors Bassa
No obstant això, en aquest cas la resolució del Tribunal Constitucional va un pas més enllà i es dirigeix de manera expressa al Tribunal Suprem perquè dicti “un nou pronunciament en el qual es declari amnistiado el delicte de malversació a l'exconsellera Dolors Bassa”.
En el cas de Dolors Bassa, la sentència del Tribunal Constitucional va més enllà de fixar una doctrina general sobre l'aplicació de l'amnistia a la malversació. El tribunal ordena expressament al Tribunal Suprem que dicti un nou pronunciament en el qual declari amnistiado el delicte de malversació pel qual va ser condemnada l'exconsellera, i estableix que aquesta actuació ha de realitzar-se amb caràcter “preferent i urgent”. Es tracta d'una instrucció directa al Suprem que ja havia estat anticipada pel president del Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, qui havia defensat que la sentència havia de ser “clara, precisa i contundent” per a garantir l'aplicació de la llei.
Llarena aixeca l'ordre de detenció de Puigdemont
De fet, el primer moviment el va adoptar aquest dimarts el jutge Pablo Llarena, quan va deixar sense efecte, amb caràcter immediat, l'ordre de detenció dictada contra Carles Puigdemont, encara que l'expresident català va assenyalar després que no contempla tornar a Espanya fins a la plena aplicació de l'amnistia.
Puigdemont, per part seva, va assegurar aquest dimarts des de Waterloo que no té previst tornar immediatament i va vincular la seva tornada a l'aplicació efectiva de l'amnistia. En la seva declaració institucional, l'expresident català va celebrar la decisió del Constitucional i va afirmar que suposa una derrota per als poders públics que, al seu judici, havien impedit o retardat l'aplicació de la llei, encara que també va sostenir que “avui no se soluciona res” en la relació entre Catalunya i Espanya i que l'amnistia no constitueix per si mateixa la solució al conflicte polític.
El magistrat no va aplicar encara l'amnistia als tres fugats, en sostenir que abans resulta imprescindible conèixer el contingut íntegre de la sentència, una posició que comparteix també la Sala Penal del Tribunal Suprem, que ha de pronunciar-se sobre la seva aplicació al líder d'ERC, Oriol Junqueras, i als exconsellers Jordi Turull i Raül Romeva.
