La decisió del Tribunal Constitucional d'aplicar l'amnistia a la malversació del procés ha obert un dur enfrontament dins del mateix tribunal. Els cinc magistrats conservadors acusen la majoria progressista d'envair les funcions del Suprem en indicar-li que ha d'amnistiar l'exconsellera catalana Dolors Bassa. També retreuen a la sentència, redactada pel president del Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, el to emprat contra la Sala Penal.
El ple ha estimat el recurs de Bassa contra les resolucions amb què el Suprem li va negar l'amnistia per malversació. L'exconsellera va ser condemnada a 12 anys d'inhabilitació absoluta per la seva participació en el referèndum de l'1 d'octubre de 2017. El Constitucional anul·la ara aquelles resolucions i retorna el procediment al Suprem perquè en dicti una de nova en què declari amnistiat aquest delicte. Aquí hi ha una de les claus del xoc. Els cinc discrepants accepten que el Constitucional pot revisar si una decisió judicial vulnera drets fonamentals, però sostenen que en aquest cas ha anat més enllà en fixar per endavant com ha de resoldre el Suprem.
Ricardo Enríquez, Enrique Arnaldo, Concepción Espejel, César Tolosa i José María Macías defensen en el seu vot particular que el recurs de Bassa s'hauria d'haver desestimat. A parer seu, la interpretació del Suprem era raonable i corresponia a aquest tribunal decidir com aplicar la llei. Acusen per això la majoria d'assumir una tasca que pertany a la jurisdicció ordinària i de convertir el Constitucional en una instància que corregeix directament la interpretació de la norma.
El desacord va més enllà de les formes
La discussió de fons gira entorn de quines malversacions poden quedar amnistiades. La llei exclou els casos en què hi va haver propòsit d'enriquiment personal. El Suprem va entendre que els dirigents del procés van obtenir un benefici patrimonial en destinar diners públics al referèndum en comptes de pagar-ho amb els seus propis recursos. La majoria del Constitucional rebutja aquesta lectura perquè, segons explica, estendria l'excepció fins a abastar la malversació que la mateixa llei va voler incloure en l'amnistia. Per al tribunal, l'enriquiment personal a què es refereix la norma apunta a actes de corrupció privada aliens al finançament del procés independentista.
El Suprem també havia invocat un possible perjudici per als interessos financers de la Unió Europea. El Constitucional respon que aquest argument xoca amb els fets recollits en la sentència condemnatòria i amb una resolució del Tribunal de Justícia de la UE de juliol d'enguany. Els magistrats conservadors discrepen igualment d'aquest raonament i consideren que la finalitat independentista d'uns fets no permet descartar per si sola l'existència d'un benefici personal.
A la disputa jurídica se suma el retret pel llenguatge de la sentència. Els cinc magistrats sostenen que alguns qualificatius dirigits a l'argumentació del Suprem són "inacceptables" des del respecte institucional. Critiquen que se li exigeixi adoptar una decisió concreta amb caràcter preferent i urgent, una instrucció que interpreten com una mostra de desconfiança cap a la Sala Penal.
La resolució ja ha provocat un moviment en una altra causa del procés. El jutge Pablo Llarena ha deixat provisionalment sense efecte les ordres nacionals de detenció contra Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig mentre estudia el text íntegre de la sentència. La mesura evita que aquestes ordres s'executin abans que el Suprem examini l'abast de la decisió; encara no suposa l'aplicació de l'amnistia als tres.
