Lola Lolita i Mar Lucas han tornat a aparèixer a les xarxes socials després de reconèixer públicament que necessitaven parar. Els seus retorns arriben després de dues absències que, encara que no han tingut exactament la mateixa durada, comparteixen un rerefons: l'esgotament de viure exposades davant de milions de persones i la dificultat de seguir endavant quan la feina, la vida personal i l'opinió dels altres es barregen constantment. Les seves històries tornen a posar sobre la taula una pregunta incòmoda: què succeeix quan allò que ha donat fama i oportunitats a una persona comença també a desgastar-la emocionalment?
En el cas de Lola Lolita, el senyal d'alarma va arribar l'11 d'octubre. La creadora de contingut va publicar un vídeo mirant directament a càmera, visiblement emocionada, per explicar que feia molt de temps que no es trobava bé. Després d'una dècada compartint la seva vida a internet, va reconèixer que havia intentat dissimular el seu malestar i deixar les seves pròpies necessitats per a més endavant fins a sentir que el seu cos i la seva ment li demanaven parar.
El diumenge 25 d'octubre va tornar a publicar per explicar com es trobava: va assegurar que estava millor, va explicar que havia buscat ajuda professional i va revelar que feia unes setmanes que prenia medicació. També va parlar dels episodis d'ansietat que patia durant la nit i de la seva intenció d'utilitzar el que havia viscut per visibilitzar la salut mental i l'assetjament a les xarxes. El seu retorn, per tant, no va ser una simple tornada a la rutina digital, sinó una actualització sobre un procés personal que havia decidit compartir amb els seus seguidors.
Mar Lucas també va optar per desaparèixer temporalment, però la seva retirada es va perllongar durant prop d'un mes. La influencer i cantant va explicar en un vídeo publicat l'11 d'octubre que feia dues setmanes que no pujava contingut i que necessitava desconnectar durant més temps. Porta a les xarxes des dels 13 anys i, segons va relatar, l'odi i la toxicitat que trobava en entrar a les plataformes havien acabat afectant-la. A aquest desgast s'hi van sumar diverses circumstàncies personals: la mort sobtada de la seva gosseta i la ruptura amb la seva parella. Mar va reconèixer que havia intentat allunyar-se altres vegades, però que acabava tornant sense que res canviés. Aquesta vegada volia donar-se espai per processar el que havia passat, fins i tot plantejant-se viatjar sola i apagar el mòbil.
Després d'un mes allunyada de les xarxes ha reaparegut amb un missatge contra el ciberassetjament. La cantant ha explicat que durant aquest temps ha viatjat sola, s'ha perdut, ha llegit, dibuixat i escrit, i ha après a gaudir del silenci. També ha denunciat que les xarxes, que han estat el seu refugi des dels 13 anys, s'han convertit en espais on els insults i les humiliacions es disfressen d'opinions. "Què més ha de passar? S'ha de morir algú perquè es faci alguna cosa?", ha qüestionat, abans de recordar que l'assetjament digital no hauria d'acceptar-se com a part de la seva feina.
Darrere d'ambdues històries hi ha una realitat que va més enllà de dos noms coneguts. Per als qui viuen de crear contingut, estar presents a les xarxes no consisteix únicament a publicar vídeos o fotografies: també implica mantenir una relació constant amb l'audiència, exposar-se a comentaris, conviure amb comparacions i suportar que una part de la vida privada es converteixi en material de consum o judici públic constant. Quan aquesta dinàmica es perllonga durant anys, desconnectar pot resultar especialment difícil, tant per les exigències professionals com pel costum de compartir-ho tot. L'èxit, els seguidors o les oportunitats laborals no impedeixen que una persona se senti desbordada. I reconèixer-ho públicament tampoc hauria de convertir-se en un motiu de burla o en una nova font de pressió.
La paradoxa és que, fins i tot quan algú anuncia que necessita desaparèixer, la seva absència es converteix en notícia i el seu retorn torna a generar expectació. La vulnerabilitat que Lola va mostrar en plorar davant la càmera podria haver acabat convertida en un mem, cosa que ella mateixa temia, mentre que Mar ha explicat que necessitava allunyar-se per no tornar al cap de pocs dies sentint-se igual. Per això, el debat no hauria de centrar-se únicament en quant de temps han estat fora o en quin moment han decidit tornar, sinó en les condicions que fan necessari arribar a aquest límit. Prendre's un descans no és fracassar ni demostra debilitat: pot ser una manera de reconèixer que alguna cosa no funciona i de començar a canviar-ho. La qüestió és si, quan tornin a publicar amb normalitat, podran fer-ho amb límits que protegeixin el seu benestar o si la mateixa dinàmica d'exposició tornarà a exigir-los estar sempre disponibles.