Trobar una feina estable, pagar un habitatge i deixar de dependre de la família són preocupacions que travessen el malestar dels joves en situació de vulnerabilitat. El 42,2% dels enquestats en l'estudi 'Desconnexió i futur: una joventut atrapada', d'Ayuda en Acción, descriu la seva salut mental durant els últims dotze mesos com a "regular". Les seves experiències mostren com la inestabilitat laboral i les dificultats per independitzar-se s'acumulen i condicionen les seves expectatives.
El Dia Mundial de la Salut Mental, que se celebra aquest dissabte 10 d'octubre, permet mirar aquestes condicions de vida juntament amb l'accés a l'atenció psicològica. La investigació, realitzada el 2025 i 2026 i publicada al juliol, combina una enquesta a 200 participants d'entre 16 i 30 anys del programa Impulsa Ocupació Jove, cinc grups de discussió i entrevistes a experts. Els resultats es refereixen a aquesta joventut vulnerable atesa en set comunitats autònomes i recullen la seva valoració personal del benestar.
El preu d'independitzar-se
Entre els participants de 25 a 30 anys, el 70% continua a la llar familiar. A més, el 46% del conjunt d'enquestats creu que probablement no podrà emancipar-se en els pròxims dos anys. La inseguretat laboral acompanya aquest horitzó. Prop de tres de cada quatre afirmen haver treballat alguna vegada sense contracte, una experiència que dificulta disposar d'ingressos estables per assumir un lloguer.
La dificultat transcendeix els joves del programa. L'Enquesta de Condicions de Vida de l'INE assenyala que, el 2025, el 44,3% de les persones de 26 a 34 anys convivia amb els seus pares. Entre els qui seguien a casa, un 47,3% identificava com a principal raó que no podia permetre's comprar o llogar un habitatge. Són grups d'edat i mostres diferents, però ambdós estudis permeten veure el pes de la manca de recursos en l'emancipació.
El Consell de la Joventut d'Espanya aporta una altra mesura d'aquesta barrera. En el seu balanç publicat al maig de 2026, situa el lloguer mitjà en 1.176 euros mensuals, equivalent al 98,7% del salari mitjà jove que utilitza l'organisme. És el cost de llogar un habitatge en solitari, que deixaria pràcticament tota aquesta nòmina compromesa abans de pagar menjar, transport o subministraments.
El politòleg Pablo Simón adverteix en l'informe d'Ayuda en Acción que "els joves s'enfronten a un mercat d'habitatge pràcticament inaccessible" i vincula aquesta barrera amb la desigualtat entre generacions. Marta Carretero, responsable d'Estudis i coordinadora de la investigació, explica en la presentació publicada per l'entitat que la impossibilitat d'emancipar-se "retarda la construcció d'un projecte de vida propi i genera una sensació de bloqueig".
La precarietat també pesa
En preguntar pels motius del malestar, la dificultat per a trobar una ocupació estable apareix en el 30,2% de les respostes i les preocupacions econòmiques o familiars, en el 15,6%. Els grups de discussió descriuen el desgast d'encadenar feines i continuar ajornant la sortida de casa. Els autors parlen de l'"esgotament de reiniciar constantment des de zero".
Demanar ajuda també presenta obstacles. Gairebé dos de cada tres enquestats consideren que els recursos públics de salut mental són difícils d'assolir per a la majoria o que resulten accessibles principalment als qui tenen més recursos o informació. Es tracta de la seva percepció de l'accés a aquests serveis. "Necessites un psicòleg i no et pots pagar un psicòleg", resumeix un testimoni recollit en el grup de Màlaga.
La pressió econòmica limita, a més, els espais per a relacionar-se. Un 48,2% assegura no tenir diners per a les activitats d'oci que li agradaria realitzar i un 22,6% reconeix passar massa temps sol o sense companyia. La investigació relaciona la pèrdua de llocs gratuïts de trobada amb menys oportunitats per a construir vincles, participar en el barri i sentir-se part d'una comunitat.
Ayuda en Acción proposa reforçar l'atenció psicològica accessible des dels centres educatius i els espais comunitaris, recuperar llocs gratuïts de trobada i reconèixer l'oci com una política pública de participació juvenil. També planteja ajudes al transport i compensacions econòmiques simbòliques per a facilitar que els joves vulnerables puguin participar. "Perquè la participació juvenil sigui realment inclusiva, és necessari reconèixer que participar té costos", assenyala l'estudi.
