Les eleccions legislatives celebrades a Israel el 27 d'octubre han obert una nova etapa d'incertesa política. El primer ministre en funcions, Benjamín Netanyahu, ha tornat a situar el seu partit, el Likud, com la força més votada, però el bloc que sosté el seu Govern no ha aconseguit els escons necessaris per a mantenir la majoria parlamentària. En aquest escenari, els partits àrabs han aconseguit una representació històrica i podrien resultar decisius per a facilitar una alternativa a l'actual Executiu.
La situació s'ha complicat després que el Likud hagi denunciat suposades irregularitats en la votació i una possible ingerència estrangera per a afavorir les formacions àrabs. La Comissió Electoral Central ha sol·licitat al Shin Bet, el servei d'intel·ligència interior israelià, que investigui les sospites. No obstant això, la Policia ha assegurat que no existeixen proves que recolzin les acusacions de frau i ha descrit la jornada electoral com un procés amb pocs incidents que afectessin la seva integritat.
L'oposició considera que Netanyahu està aprofitant aquestes denúncies per a posar en dubte el resultat de les urnes i dificultar la formació d'un Govern alternatiu. L'enfrontament es produeix en un moment clau, quan les diferents forces polítiques han de negociar possibles aliances per a aconseguir la majoria necessària a la Kenésset, el Parlament israelià.
Netanyahu guanya les eleccions, però no aconsegueix els escons per a governar amb majoria
Els comicis del 27 d'octubre es van celebrar després de tres anys marcats per la guerra a Gaza, l'extensió del conflicte a altres fronts regionals i la crisi política derivada dels atacs de Hamàs del 7 d'octubre de 2023. La gestió de la seguretat, la política militar i el futur dels territoris palestins han estat entre els assumptes centrals del debat electoral.
Netanyahu, que fa dècades que ocupa un paper central en la política israeliana, encapçalava una coalició formada per partits de dreta, extrema dreta i formacions ultraortodoxes. El seu Govern ha defensat una política de seguretat contundent, mentre que els seus socis més radicals han donat suport a l'expansió dels assentaments a Cisjordània i una posició contrària a les concessions als palestins. El Likud ha obtingut 27 escons, segons els resultats provisionals publicats després del recompte. No obstant això, el bloc de Netanyahu s'ha quedat per sota dels 61 diputats necessaris per a assolir la majoria en un Parlament de 120 membres. El bloc opositor encapçalat per l'excap militar Gadi Eisenkot ha aconseguit 48 escons, però tampoc disposa per si sol dels suports suficients per a formar Govern.
La principal novetat d'aquests comicis ha estat el resultat de les formacions àrabs, que han assolit una representació conjunta històrica d'uns 19 escons. La Llista Conjunta, integrada per partits d'esquerra i d'orientació propalestina, ha aconseguit 11 diputats, mentre que Ra'am, encapçalat per Mansur Abbas, també ha reforçat la seva presència parlamentària. Aquests partits podrien convertir-se en una peça decisiva perquè l'oposició intenti desplaçar Netanyahu del poder. No obstant això, la possibilitat d'un acord està condicionada per les diferències ideològiques entre les formacions opositores i pel rebuig que diversos partits jueus han expressat durant la campanya a pactar amb les llistes àrabs.
El líder de Els Demòcrates, Yair Golan, s'ha mostrat favorable a obrir converses amb aquestes formacions. Per la seva banda, el dirigent de la Llista Conjunta, Yusef Jabarin, ha defensat a la xarxa social X una "associació jueva-àrab" que sigui "real i igualitària" i ha assegurat que estan preparats per a contribuir a un canvi de Govern. El resultat deixa així dos escenaris oberts: que Netanyahu aconsegueixi sumar suports per a mantenir-se en el poder o que Eisenkot aconsegueixi articular una majoria alternativa amb el suport d'altres forces. L'aritmètica parlamentària, però, no garanteix per si sola que cap de les dues opcions pugui prosperar.
El Likud denuncia una suposada ingerència estrangera i l'oposició acusa Netanyahu de desacreditar les urnes
Després de conèixer els resultats, el Likud ha presentat denúncies sobre presumptes irregularitats que, segons la seva versió, haurien beneficiat els partits àrabs. La formació ha sostingut que hi va haver possibles pràctiques il·legals relacionades amb la mobilització de votants i ha demanat que s'investigui un eventual finançament des de l'estranger. Les sospites inclouen un possible finançament qatarià vinculat a Ra'am, tot i que no s'han presentat públicament proves concloents que demostrin que el resultat electoral va ser alterat. Qatar ha negat qualsevol intervenció i ha qualificat les acusacions de "ridícules" i "perilloses". El partit de Mansur Abbas també ha rebutjat tenir relació amb les suposades irregularitats i ha assegurat que col·laborarà amb les autoritats per esclarir els fets.
El president de la Comissió Electoral Central, Noam Sohlberg, ha sol·licitat al cap del Shin Bet, David Zini, que investigui les denúncies. En la seva carta ha reconegut que no pot confirmar el fonament de les sospites, però ha considerat necessari examinar-les pel fet que impliquen possibles actors estrangers. La petició d'investigació no suposa que s'hagi demostrat frau ni que els resultats hagin estat anul·lats. De fet, la Policia israeliana ha descartat que existeixin proves que recolzin les acusacions del Likud i ha assenyalat que la jornada electoral va transcórrer amb pocs incidents rellevants per a la integritat del procés.
L'oposició ha respost amb dures crítiques. Gadi Eisenkot ha acusat Netanyahu d'aprofitar informació encara no verificada per qüestionar els resultats i ha advertit que el primer ministre en funcions està intentant influir en la percepció pública de l'escrutini. Yair Golan, per la seva banda, ha denunciat una campanya destinada a deslegitimar la voluntat dels votants, especialment la de la població àrab. El debat també ha arribat a les xarxes socials. Yusef Jabarin ha defensat a X una cooperació política entre jueus i àrabs com a alternativa a l'actual Govern. Alon-Lee Green, cofundador del moviment Standing Together, també ha celebrat el resultat de les llistes àrabs i ha plantejat si els dirigents opositors estaran disposats a formar un Govern amb el seu suport.
Mentre es completa el procés electoral i avancen les investigacions, la principal incògnita continua sent qui aconseguirà reunir els suports necessaris per a governar. Netanyahu manté l'avantatge d'haver encapçalat la força més votada, però el seu bloc manca de majoria; l'oposició, per la seva banda, necessita superar les seves diferències internes i decidir si està disposada a comptar amb els partits àrabs per a formar un Executiu alternatiu.
