La crisi de l'habitatge ja ocupava un lloc central en la preocupació dels espanyols abans que el desnonament de Maricarmen omplís la Puerta del Sol. El 86,6% dels enquestats pel Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS) creu que l'accés a un habitatge digne no està garantit per a tothom, segons l'estudi sobre l'Estat del benestar publicat aquest dimecres.
La xifra reuneix dues respostes diferents. Un 68,4% considera que aquest dret només està garantit per a algunes persones i un altre 18,2% pensa que ningú el té assegurat. Amb prou feines l'11,9% creu que tots poden accedir a un habitatge digne i adequat. L'estudi es va elaborar amb més de 6.000 entrevistes entre el 10 i el 17 de setembre, abans del desnonament de la dona de 87 anys que va desencadenar les protestes i acampades per tot el país.
La comparació amb l'enquesta anterior mostra que la percepció de desigualtat ha empitjorat. El 2024, el 82,3% considerava que l'accés a l'habitatge no estava garantit per a tothom. Ara són 4,3 punts més. Llavors, el 15,7% creia que el dret estava a l'abast de qualsevol; avui ho afirma l'11,9%.
Comprar la primera casa sembla cada vegada més difícil
El pessimisme s'accentua quan el CIS pregunta pel futur. El 65,9% creu que accedir a un primer habitatge empitjorarà, el 17,2% pensa que seguirà igual i només el 14,3% espera una millora. En conjunt, el 83,1% no confia que comprar la seva primera casa resulti més fàcil en els pròxims anys. El 2024, els qui preveien un empitjorament eren el 58,5%.
La resposta té un suport en els preus. L'Instituto Nacional de Estadística (INE) va registrar en el segon trimestre de 2026 un encariment interanual del 12,2% en l'habitatge lliure. En les cases de segona mà, que concentren bona part de les compravendes, la pujada va assolir el 12,9%. Són dades d'operacions realitzades, diferents de les opinions recollides pel CIS, però ajuden a entendre per què s'allunya la perspectiva de comprar.
El Banc d'Espanya aporta una altra mesura d'aquesta distància. Segons el seu últim informe anual, el preu mitjà d'un habitatge equivalia el 2024 a 6,8 anys de renda neta de les llars que encara no eren propietàries. La xifra ascendia a 9,7 anys a la ciutat de Madrid i a 10 a Màlaga. Per a moltes llars, el problema comença molt abans de demanar una hipoteca, amb l'estalvi necessari per a l'entrada i les despeses de compra.
El malestar travessa a més electorats molt diferents. Els encreuaments difosos de l'estudi mostren majories àmplies entre votants del PSOE, Vox, Sumar, Junts i el PNB que consideren que el dret a l'habitatge no es compleix per igual. Aquesta extensió política explica per què la discussió ja depassa les habituals diferències entre partits sobre lloguer, propietat o construcció de noves cases.
De l'enquesta a la votació de divendres
L'article 47 de la Constitució reconeix el dret a gaudir d'un habitatge digne i adequat i encarrega als poders públics promoure les condicions per fer-lo efectiu. L'enquesta pregunta per la percepció d'aquest accés, de manera que els seus percentatges no mesuren quantes persones no tenen casa ni permeten avaluar encara les mesures aprovades aquesta setmana. Les respostes es van recollir abans del Consell de Ministres de dimarts.
El Govern ha publicat aquest dimecres al Butlletí Oficial de l'Estat el primer dels seus dos decrets d'habitatge. Entrarà en vigor dijous i recull, entre altres mesures, la protecció davant de determinats desnonaments de persones vulnerables fins al 2030, la regulació del lloguer de temporada i per habitacions i la possibilitat de sol·licitar una pròrroga extraordinària de fins a dos anys per a certs contractes que estiguin pròxims a finalitzar. El segon text aborda la renovació automàtica dels lloguers i afronta una votació més incerta. Ambdós necessitaran la convalidació del Congrés.
L'acampada de Sol ha mantingut la protesta després de l'aprovació dels decrets i reclama solucions que donin estabilitat als inquilins i frenin les pujades de preus. El CIS havia recollit aquest descontentament dies abans que s'instal·lessin les primeres tendes. Divendres, els diputats votaran per separat les dues respostes del Govern davant un problema que el 86,6% dels enquestats ja veia lluny d'estar resolt.
