El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) ha publicat aquest dijous la decisió del Tribunal Suprem de mantenir la suspensió cautelar del dret a vot dels nacionalitzats per la “llei de nets”, de manera que, a partir de demà, els 163.020 afectats disposen d'un termini de cinc dies hàbils per a presentar al·legacions.
Amb l'objectiu d'evitar la seva indefensió, la Sala ha ofert als afectats la possibilitat de personar-se en el procediment com a part codemandada i formular al·legacions en un termini màxim de cinc dies hàbils, un còmput que comença l'endemà de la publicació de la part dispositiva de les dues interlocutòries dictades el dia 12 en el BOE.
A més, i per a reforçar la publicitat de la decisió, el Tribunal Suprem ha demanat que les seves interlocutòries es difonguin també en el Tauler Edictal Judicial Únic, el mitjà oficial de consulta de les resolucions judicials, i en el tauler d'anuncis corresponent dels consolats espanyols.
La via judicial, amb advocat i procurador
L'opció de personar-se en el procés exigeix el tràmit d'advocat i procurador, una via que els afectats observen com la més costosa per a intentar recuperar el seu dret a vot.
Tot això, a més, en un escenari en el qual el Tribunal Suprem hauria de resoldre les impugnacions en un temps rècord, sempre que no es produeixi una allau de personacions, cosa que complicaria encara més donar una resposta fundada a poc més d'un mes dels comicis.
L'alternativa consular continua oberta
En paral·lel a la via judicial, els afectats mantenen oberta la via consular, que és l'altra opció disponible, després que el Tribunal Constitucional hagi descartat que pugui actuar abans de les eleccions del 29-N.
La Sala assenyala, en aquest sentit, que “no regirà la suspensió” quan els encarregats dels consolats “expedeixin, sota la seva responsabilitat, certificació acreditativa que, a data 1 d'agost de 2026”, aquestes persones van accedir a la nacionalitat acreditant documentalment ser fills o nets de represaliats “per raons polítiques, ideològiques o de creença o d'orientació d'identitat sexual”, tal com fixa la norma i no la instrucció de Justícia.