L'exministre de Transports José Luis Ábalos ha presentat un recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional (TC) després de la sentència del Tribunal Suprem que li va imposar 24 anys i 3 mesos de presó per les mossegades en contractes públics de mascaretes, i en el seu escrit demana l'anul·lació de la decisió i la suspensió de la condemna mentre l'alt tribunal resol.
Segons el recurs, al qual ha tingut accés EFE, la defensa de José Luis Ábalos exposa vuit motius per impugnar la sentència i sosté que la condemna es va recolzar de forma determinant en la declaració incriminatòria del comissionista Víctor de Aldama, a qui es va aplicar una atenuant molt qualificada i la suspensió de les penes de presó.
La defensa de l'exministre al·lega, però, que no existeixen dades objectives i independents que corroborin la versió de Víctor de Aldama sobre els suposats pagaments, propietats, viatges, organització criminal o tràfic d'influències. En aquest punt, el recurs insisteix que la declaració del comissionista no pot sostenir per si sola el nucli dels fets provats.
La pena d'Aldama i la tesi de la defensa
Víctor de Aldama, que va confessar el pagament de mossegades, no entrarà a presó després que el Tribunal Suprem suspengués la pena de 4 anys i mig de presó que se li va imposar, amb la condició que no cometi un altre delicte, presenti un informe semestral d'activitats i realitzi un any de treballs en benefici de la comunitat.
Per a la defensa d'Ábalos, aquesta situació reforçaria la necessitat de revisar el pes concedit a la declaració del comissionista en una causa en la qual, segons el recurs, la condemna va descansar sobre una base probatòria insuficientment contrastada.
Crítiques a la motivació de la sentència i a la competència del Suprem
L'escrit també denuncia la falta de motivació en la individualització de les penes, que sumen 24 anys i 3 mesos de presó, i sosté que, malgrat que es va ordenar fixar-les en la meitat inferior, la sentència va aplicar el màxim d'inhabilitació per suborn continuat i el màxim de presó per tràfic d'influències, prenent com a únic criteri la condició de ministre, cosa que, segons la defensa, suposa valorar de nou una circumstància ja integrada en els tipus penals.
La defensa de l'exministre, que roman a presó des de fa gairebé un any, sosté a més que el Tribunal Suprem no era competent per jutjar-lo, perquè va renunciar al seu escó de diputat abans que es fixés la data del judici. El recurs recorda que els magistrats van justificar la continuació del procediment en aquest òrgan per un acord de la Sala Penal de 2014, segons el qual la competència en causes amb aforats es fixava en el moment de dictar-se l'acte d'obertura de judici oral.
La impugnació retreu que aquesta interpretació li ha impedit recórrer la seva condemna davant instàncies superiors. Sobre el tribunal sentenciador, José Luis Ábalos també addueix falta d'imparcialitat i recorda que va recusar cinc dels set magistrats.
La cadena de custòdia i la prova digital, sota sospita
Respecte a les proves intervingudes, el recurs d'empara qüestiona la cadena de custòdia i s'atura en la prova digital, en considerar que la defensa no va rebre el contingut complet de cap dispositiu electrònic, sinó només la selecció realitzada per la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil.
A més, la defensa sosté que la fragmentació del procediment li ha causat indefensió, ja que en el judici es van valorar testimonis i documents d'investigats en peces separades que no van declarar en la vista oral.
El passat 14 d'octubre, el Tribunal Suprem va rebutjar els incidents de nul·litat presentats per José Luis Ábalos i pel seu exassessor Koldo García contra la sentència que els va condemnar a 24 anys i tres mesos i 19 anys i vuit mesos de presó, respectivament, cosa que va obrir la porta perquè ambdós poguessin acudir al Tribunal Constitucional.