El Tribunal Constitucional ha tancat els recursos d'empara que havien presentat l'exvicepresident català Oriol Junqueras i els exconsellers Jordi Turull i Raül Romeva. Els polítics del procés van recórrer en el seu moment perquè el Tribunal Suprem es negava a aplicar-los la llei d'amnistia pel delicte de malversació, un escenari que va canviar quan l'alt tribunal finalment els va concedir aquesta mesura de gràcia.
En una nota oficial, el Ple del tribunal de garanties ha detallat que, per unanimitat, s'ha declarat la pèrdua sobrevinguda de l'objecte d'aquests recursos en dues sentències. D'aquesta manera, en haver-se aplicat ja l'amnistia als condemnats, la via judicial en el Tribunal Constitucional sobre aquest assumpte queda oficialment conclosa.
El Suprem va estendre els efectes de la sentència sobre Dolors Bassa
En les seves resolucions, el Tribunal Constitucional assenyala que, després del pronunciament de la cort de garanties que va estimar el recurs d'empara interposat per l'exconsellera Dolors Bassa contra les mateixes resolucions judicials del Tribunal Suprem, la Sala Penal de l'alt tribunal “va acordar estendre els efectes” d'aquesta sentència “a la resta dels condemnats afectats per la mateixa executòria, declarant extingida la seva responsabilitat criminal amb arxiu definitiu de l'executòria”.
Per aquest motiu, el Ple conclou que amb aquest acte “queda esgotat el legítim interès esgrimit en ambdós recursos d'empara, per la qual cosa procedeix la seva extinció per pèrdua sobrevinguda d'objecte”.
Els arguments de Jordi Turull en el seu recurs
El Tribunal Constitucional recorda que Jordi Turull va sostenir en el seu recurs d'empara que “les resolucions judicials impugnades havien verificat una interpretació extensiva i contrària a reo de l'excepció prevista en la Llei d'amnistia d'haver actuat amb el propòsit d'obtenir un benefici personal de caràcter patrimonial, la qual cosa hauria infringit els seus drets a la legalitat penal”.
Turull també va al·legar que s'havia aplicat “l'excepció de l'afectació dels interessos financers de la Unió Europea per l'existència d'un risc de secessió territorial de Catalunya que la pròpia sentència condemnatòria va considerar que no va ser real”, la qual cosa, al seu judici, hauria vulnerat els seus drets a la tutela judicial efectiva i a un procés amb totes les garanties.
Les al·legacions d'Oriol Junqueras i Raül Romeva
En el cas d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, ambdós van sostenir que “les resolucions judicials impugnades van fer una interpretació irraonable de les mateixes excepcions a l'aplicació” de la mesura de gràcia, “buidant el contingut de la norma i fent-la inoperant”.
També van afirmar que el Tribunal Suprem va apreciar un propòsit d'enriquiment i una afectació dels interessos financers de la Unió Europea que no van ser objecte de debat contradictori ni van quedar plasmats en la sentència, per la qual cosa, segons el seu plantejament, s'haurien vulnerat els seus drets fonamentals a la tutela judicial efectiva, el principi de legalitat penal, el dret a un procés amb totes les garanties i el dret de participació política.
