L'habitatge i l'educació pública marquen la precampanya de les eleccions del 29 de novembre. Madrid afronta aquest dijous el segon dia de vaga educativa després d'una manifestació que va reunir 25.000 persones, segons la Delegació del Govern, i va acabar al costat de l'acampada per l'habitatge de la Puerta del Sol. Docents, estudiants, famílies i inquilins van compartir una plaça des de la qual es reclama poder estudiar, treballar i viure amb unes condicions dignes.
La mobilització manté la pressió sobre les administracions mentre els partits preparen les seves candidatures. El Govern d'Isabel Díaz Ayuso qüestiona la vaga i busca el desallotjament de Sol, on la protesta roman des del 26 de setembre. Els sindicats, per la seva banda, preparen una vaga general per a l'11 de novembre per l'habitatge, els salaris i el cost de la vida, a només dos dies del començament de la campanya electoral.
Les aules porten les seves demandes fins a Sol
La manifestació de dimecres va recórrer el centre de Madrid des d'Atocha darrere la pancarta "Defensem la pública. Defensem el futur". Entre samarretes verdes del professorat i grogues de les educadores infantils es van escoltar consignes com "Ayuso, escolta, la pública està en lluita" i "La profe lluitant també està ensenyant". L'arribada a Sol va tornar a reunir dues mobilitzacions que ja havien confluït el 27 de setembre, quan es va corejar "sense habitatge no hi ha educació".
La vaga afecta l'ensenyament públic no universitari, amb uns 65.000 docents cridats a participar i més de 666.000 alumnes a la regió. Comissions Obreres va xifrar el seguiment del primer dia en el 70%, enfront del 44,6% comunicat per la Conselleria. Els convocants reclamen menys estudiants per aula, més professionals per atendre la diversitat, una pujada salarial de 600 euros mensuals i menys burocràcia, a més de reduir les hores lectives setmanals a 17 a Secundària i a 22 a Infantil i Primària. CSIF manté una convocatòria pròpia, amb tres jornades completes d'aturada i posteriors vagues parcials.
Les condicions de treball i el preu del lloguer també es van trobar en els testimonis de la marxa. Dues professores, Sonia Cantalejo i Sara Molero, van explicar a 'elDiario.es' que "Madrid és una de les comunitats pitjor pagades i on els lloguers estan més cars". Altres docents van descriure la dificultat d'atendre alumnes amb necessitats diferents en aules saturades. Víctor i Aura, professors de Filosofia i Literatura, van resumir la seva petició amb un "volem ensenyar bé". Les educadores infantils van acudir després de més de sis mesos de vaga, segons la seva plataforma.
La consellera d'Educació, Mercedes Zarzalejo, va acusar els convocants de perseguir objectius polítics i electoralistes i de voler "cremar els carrers". Aída San Millán, secretària general de la Federació d'Educació de CCOO Madrid, va respondre que la protesta qüestiona les polítiques educatives regionals i va recordar que estava organitzada abans de l'avançament electoral. La jornada va quedar també marcada per les càrregues policials a la Complutense, que la universitat va condemnar, aclarint que no havia sol·licitat la intervenció. El delegat del Govern, Francisco Martín, va demanar una investigació urgent. Per a aquest dijous, el calendari difós pel Sindicat d'Estudiants inclou una concentració a les 12.00 davant la Conselleria d'Educació.
L'habitatge prepara el salt a l'11N
L'acampada de Sol s'acosta a les tres setmanes amb el cas de Maricarmen com a referència de la protesta. La veïna de 87 anys va ser desnonada el 23 de setembre de la casa on havia viscut durant més de set dècades i va morir posteriorment, després de romandre ingressada a l'hospital. El seu desallotjament va impulsar una mobilització que s'ha estès a altres ciutats i que reclama protecció davant els desnonaments, estabilitat en els contractes i lloguers que puguin pagar-se amb un salari.
L'Executiu madrileny va tornar a acudir dimecres als tribunals. Va acordar recórrer davant el Tribunal Superior de Justícia de Madrid per reclamar el "desallotjament immediat" de Sol, després que la justícia rebutgés ordenar l'expulsió cautelar dels acampats. La Comunitat també va remetre a la Fiscalia una denúncia per amenaces i insults contra Ayuso i per possibles danys a la plaça. El seu portaveu, Miguel Ángel García Martín, va insistir a assenyalar possibles vincles amb organitzacions declarades terroristes en altres països, sense identificar públicament quines serien aquestes entitats.
El conflicte té també una via parlamentària. Els nous decrets d'habitatge segueixen pendents de convalidació, després que el Govern tornés a aprovar-los el 6 d'octubre per a recuperar les mesures que el Congrés havia rebutjat quatre dies abans. El primer recull protecció enfront de determinats desnonaments de persones vulnerables, mesures sobre lloguers i actuacions per a ampliar l'habitatge assequible. El segon aborda la renovació dels contractes. El PNB ha anunciat el seu suport al primer text i el seu rebuig al segon, una diferència decisiva en la Diputació Permanent, l'òrgan que manté funcions del Congrés després de la dissolució de la Cambra.
La següent gran data de la mobilització serà l'11 de novembre, amb una vaga general de 24 hores amb el suport de CCOO, UGT i altres organitzacions sindicals al costat de la Confederació de Sindicats de Llogateres. La convocatòria relaciona el cost de l'habitatge amb els salaris i la precarietat laboral. Les seves demandes inclouen rebaixes dels lloguers, contractes estables, protecció enfront dels desnonaments i un major parc públic d'habitatge, a més de millores salarials i de jornada. La protesta arribarà 18 dies abans de les eleccions generals.
Pensions i impostos obren nous xocs
La defensa dels serveis públics té la seva continuïtat en el debat sobre les pensions. La portaveu del PP al Congrés, Ester Muñoz, va advertir que el sistema "col·lapsarà", mentre Alberto Núñez Feijóo ha assegurat que mantindrà la revaloració conforme a l'IPC i ha plantejat canvis per a garantir la seva viabilitat per als joves. El ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, va defensar el dimecres la sostenibilitat del model i va demanar al PP aclarir les seves propostes, en considerar que està llançant missatges contradictoris. El PSOE ha situat la protecció de les pensions entre els seus arguments de precampanya.
També la fiscalitat ha entrat en la discussió sobre com finançar l'educació i la sanitat. El ministre d'Hisenda, Arcadi España, va advertir el dimecres que la reforma de l'IRPF proposada per la ultradreta Vox reduiria la recaptació en uns 85.000 milions d'euros, segons les estimacions del seu departament. El titular d'Hisenda va reclamar que s'expliqui quines despeses es reduirien per a compensar aquesta pèrdua d'ingressos. La xifra, calculada pel Govern, supera la despesa pública anual en educació i equival a prop del 80% del destinat a sanitat.
La crisi de Ceuta manté un altre enfrontament entre el Govern i el PP. Feijóo reclama explicacions per l'entrada de bucs marroquins en aigües espanyoles al juliol, coincidint amb l'arribada massiva de migrants, mentre l'Executiu sosté que l'episodi es va resoldre mitjançant la interlocució amb el Marroc. El Consell de Ministres va aprovar aquesta setmana 45,3 milions d'euros addicionals per atendre despeses extraordinàries de la ciutat, entre ells els de serveis socials, educació, salut pública i seguretat.
Els partits encaren aquests debats mentre acaben d'ordenar les seves candidatures. Sánchez reuneix onze ministres en les propostes de llistes del PSOE, amb Margarita Robles com a número dos per Madrid, mentre el PP manté sense anunciar els seus principals llocs i Frente Amplio i Podemos apuren les converses per evitar la divisió electoral. Els socialistes preveuen ratificar les seves candidatures el dissabte a Fuenlabrada. El termini per registrar coalicions acaba aquest divendres 16 d'octubre a les 23.59 hores.
