Iustitia Europa ha recorregut al Tribunal Suprem la seva decisió de no suspendre el vot dels fills dels nacionalitzats per l'anomenada 'llei de nets' per a les eleccions generals del 29 de novembre, en sostenir que aquesta participació pot tenir "efectes sobre el resultat" que surti de les urnes.
L'escrit, presentat pel lletrat i president de la formació, Luis María Pardo, critica l'acte dictat aquest dilluns per l'alt tribunal, que va rebutjar ampliar la suspensió del vot a aquest col·lectiu i va deixar intacta la possibilitat que participin en els comicis.
El Suprem va argumentar que frenar aquest dret de sufragi "resulta contrari a les exigències derivades dels principis de seguretat jurídica i d'estabilitat electoral" i que, per això, la ponderació d'interessos havia de decantar-se per negar la mesura cautelar en apreciar una possible pertorbació greu de l'interès general.
El pols es desplaça al risc sobre el resultat electoral
Pardo es recolza en el vot particular del magistrat Antonio Jesús Fonseca-Hernando per defensar que l'ampliació del control podia haver-se aplicat mitjançant "requeriments immediats i comprovacions" basades en la documentació disponible sobre els progenitors.
Segons el seu plantejament, el problema no és teòric, sinó operatiu: una vegada celebrades les eleccions i comptabilitzats els sufragis, la rectificació posterior del cens "pot resultar inútil per reparar els seus efectes sobre el resultat". Aquesta tesi es recolza, a més, en la dimensió del col·lectiu examinat, que la formació xifra en gairebé 190.000 persones. Iustitia Europa sosté que aquest volum podria ser decisiu en circumscripcions on l'últim escó depengui de diferències reduïdes i, per aquesta via, incidir en la composició de les Corts Generals i en les majories parlamentàries.
L'escrit afegeix que per mesurar aquest risc cal conèixer quantes persones afectades figuren realment en el cens aplicable i en quines províncies estan inscrites. Per això, afegeix, la falta d'identificació i desglossament reforça la necessitat de les comprovacions reclamades. Pardo també recorda que el baix percentatge de participació registrat en convocatòries anteriors no permet descartar d'antuvi una incidència rellevant sobre el resultat, encara que no precisa xifres concretes d'aquest comportament electoral.
El Suprem obre tràmit sobre el DNI digital i la revisió censal
En paral·lel, la Sala Contenciosa Administrativa ha rebutjat per ara, mitjançant providència, l'escrit d'Iustitia Europa contra l'acord de la Junta Electoral Central del 5 de novembre que va aixecar la suspensió de l'ús del DNI digital per identificar els electors. El tribunal, no obstant això, ha ordenat donar trasllat a la JEC perquè, en un termini de tres dies, "presenti les al·legacions que tingui per convenient al seu dret sobre les mesures cautelars sol·licitades".
En una altra providència, els magistrats han fet el mateix amb la petició de la formació perquè es requereixi a l'Oficina del Cens Electoral sobre el control i revisió de les persones que van adquirir la nacionalitat espanyola, van ser inscrites inicialment com a residents a l'estranger en el CERA i van passar després al CER en traslladar la seva residència habitual a Espanya. Pardo adverteix que l'absència d'un protocol uniforme de verificació del DNI digital "pot provocar un autèntic caos en les meses electorals", amb fallades tècniques, criteris contradictoris i dificultats per comprovar la identitat dels votants.
Afegeix que, mentrestant, els qui van passar del CERA al CER per la llei de nets podran votar sense que s'hagin completat les comprovacions censals que reclama. Sobre aquest punt, la formació insisteix que, una vegada introduïts els vots en les urnes i barrejats amb els altres, "serà impossible distingir-los".
Vox demana aclariments i l'Advocacia de l'Estat qüestiona a Hazte Oír
En el pla polític, el líder de Vox, Santiago Abascal, ha avançat aquest dimarts que la seva formació estudiarà la resolució del Tribunal Suprem sobre el vot dels fills dels nacionalitzats i que li plantejaran "aclariments".
A més, l'Advocacia de l'Estat ha demanat als magistrats que rebutgin el recurs de Hazte Oír, en considerar que l'associació manca de legitimació perquè s'atribueix l'articulació d'un interès col·lectiu la defensa del qual, al seu judici, només podria vehicular-se mitjançant una acció pública que no està prevista en aquest cas.
Per ara, el procediment segueix obert amb diverses peces en moviment: el trasllat a la JEC en el termini de tres dies sobre el DNI digital, la resposta pendent a les mesures cautelars i la revisió dels escrits que qüestionen l'abast del cens i el seu impacte en el vot del 29 de novembre.
Contacte
T'escoltem. Contacta amb nosaltres.
