El dret al vot de més de 163.000 espanyols descendents d'emigrants i exiliats continua en l'aire després que el Tribunal Suprem mantingués la suspensió cautelar de la seva participació en les eleccions generals del pròxim 29 de novembre. La mesura va arribar després dels recursos presentats per Vox i Iustitia Europa, que qüestionen la forma en què es van incorporar al cens electoral alguns dels ciutadans que van aconseguir la nacionalitat a través de la coneguda com a 'llei de nets'.
Ara, 69 persones afectades i tres associacions han aconseguit personar-se en el procediment judicial per a defensar els seus drets. Es tracta de l'Associació d'Estrangeristes en Xarxa, el Centre de Descendents d'Espanyols Units (Cedeu) i l'Associació Pro Drets Humans d'Andalusia. El Suprem ha admès les seves sol·licituds i els ha obert un nou termini de tres dies per a presentar al·legacions sobre el fons de l'assumpte. La decisió arriba després que l'alt tribunal suspengués el 10 de setembre el dret al vot dels nacionalitzats per aquesta via que resideixen a l'estranger i estan inscrits en el Cens Electoral de Residents Absents (CERA), excepte els qui puguin acreditar que són descendents d'exiliats per motius polítics, ideològics o de creença, entre altres supòsits recollits en la resolució.
La mesura afecta 163.355 persones, segons les últimes dades lliurades pel Govern al tribunal. D'elles, només 901 han aconseguit acreditar mitjançant un certificat consular que compleixen les condicions exigides pel Suprem per a poder votar el 29N.
Vox i Iustitia Europa qüestionen les nacionalitzacions i busquen ampliar les restriccions
L'origen del procediment està en els recursos presentats per Vox i Iustitia Europa contra un acord de la Junta Electoral Central (JEC). Tots dos partits qüestionen l'actuació de l'Administració en la inscripció en el cens dels espanyols que van obtenir la nacionalitat mitjançant la Llei de Memòria Democràtica i les instruccions posteriors que van desenvolupar la seva aplicació. L'anomenada llei de nets va permetre que descendents d'espanyols que van haver d'abandonar el país, entre ells els qui van patir l'exili durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, poguessin sol·licitar la nacionalitat espanyola. El conflicte judicial se centra en com s'ha aplicat aquesta norma i en la interpretació dels requisits per a acreditar la condició d'exiliat.
Vox i Iustitia Europa sostenen que és necessari revisar determinades inscripcions en el cens de residents a l'estranger. Arran dels seus recursos, el Suprem va acordar suspendre cautelarment el vot d'una part dels nacionalitzats mentre estudia el procediment. El tribunal argumenta que s'ha de garantir la correcció del cens electoral i evitar possibles irregularitats. Però les conseqüències d'aquesta decisió van més enllà d'una discussió administrativa: milers de persones que ja han obtingut la nacionalitat espanyola s'han quedat sense poder exercir el seu dret al sufragi en les pròximes generals. La Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat es van oposar a la suspensió i van reclamar que es revoqués la mesura, en considerar que afecta un dret fonamental i que no hi havia temps per a revisar el cens abans dels comicis.
A més, Iustitia Europa ha intentat ampliar l'abast de les restriccions. El partit va demanar al Suprem que la suspensió s'estengués també als fills i filles de persones que van aconseguir la nacionalitat per aquesta via, un grup que, segons les dades aportades en el procediment, inclou prop de 190.000 inscripcions. També va sol·licitar revisar la situació dels nacionalitzats que viuen a Espanya. No obstant això, el 30 d'octubre el Suprem va rebutjar suspendre de forma cautelar el vot d'aquests últims en considerar que aquesta petició no formava part de l'objecte del recurs.
Els afectats denuncien que se'ls impedeix votar sense haver pogut defensar-se
La personació dels 69 particulars i les tres associacions obre una nova fase en el procediment. Els afectats podran presentar els seus arguments enfront dels recursos de Vox i Iustitia Europa i qüestionar la suspensió que els impedeix participar en les eleccions del 29N. Entre les al·legacions presentades pels advocats José Antonio Martín Pallín i Eduardo Ranz es troba la falta de legitimació dels partits demandants per a recórrer una qüestió que afecta directament el dret fonamental al vot de milers de ciutadans. Els lletrats consideren que Vox i Iustitia Europa no tenen capacitat per a actuar en nom dels afectats ni per a denunciar una suposada vulneració de drets que no els correspon defensar.
També sostenen que el Suprem s'ha extralimitat en valorar una instrucció administrativa del 2022 que no havia estat recorreguda directament i adverteixen que mantenir la suspensió durant les eleccions provocarà un perjudici que després serà impossible de reparar. Encara que el tribunal acabi donant la raó als afectats, aquests ja hauran perdut l'oportunitat de votar el 29 de novembre. La polèmica ha generat crítiques també entre associacions de jutges i fiscals. Jutgesses i Jutges per a la Democràcia i la Unió Progressista de Fiscals van qualificar la suspensió de desproporcionada i van alertar que s'ha privat del sufragi a persones amb nacionalitat espanyola reconeguda mitjançant procediments legals, sense un examen individualitzat de cada cas.
Mentre el Suprem continua estudiant els recursos, milers de descendents d'espanyols que van recuperar la nacionalitat gràcies a la Llei de Memòria Democràtica segueixen sense saber si podran participar en les pròximes eleccions. Una controvèrsia que torna a situar en el centre del debat l'abast dels drets polítics dels nacionalitzats i l'ús dels procediments judicials per a qüestionar la seva inscripció en el cens.
